Un dia a l’escoleta

Al jardí d’infants les coses ja estan en marxa abans de l’arribada dels menuts. Els educadors ens retrobem abans d’obrir per tal de preparar l’espai, i comentem algun esdeveniment especial d’aquest dia: un aniversari, un nen absent; es reparteixen les feines del dia i tothom sap què farà.

El primer que cal fer és preparar el berenar. Cada setmana un nen ens porta la senalla amb el berenar per a tots: fruites, galetes d’arròs, confitura, muesli, iogurts. La repetició de les feines quotidianes dóna confiança i seguretat a l’infant, que sap que el dia del muesli ve el seu papà a cercar-lo, que quan hi ha galetes d’arròs és perquè partim d’excursió al parc…Els nens col·laboren si volen, però no els demanem de fer-ho. Tallen la fruita, escorren les taronges, piquen les avellanes, buiden els pots de iogurt.. Els més petits miren amb prudència, i viuen interiorment el què s’està fent. D’aquesta manera poden organitzar i realitzar les activitats a la seva manera i aprendre a conèixer la vida a poc a poc. Si un nen arriba a una escoleta on els adults no fan feina, què té aleshores per imitar? Molt sovint en aquests casos tot són corredisses amunt i avall sense sentit.

A les 9:00 tots els nens ja han arribat, han penjat els abrics al seu penjador i s’han posat les sabatilles. Podem aleshores tancar la porta. Així els nens saben qui ha vingut, que el joc pot començar i que ningú els interromprà. Aprenen que tot té un principi i que és important ser-hi, que la pròpia presència no és indiferent. Comença aleshores el temps del joc lliure.

La mestra ja està enfeinada fent alguna cosa. Als més petits els  agrada quedar-se vora seu, mirant o ajudant, però els majors es retroben directament per jugar. Instal·len pistes i circuits per fer carreres amb els cotxes, apilen taules pel circ, fan el dinar per les pepes i les treuen a passeig, fins i tot a vegades fan una volta amb el vaixell, amb les motxilles ben plenes d’entrepans pel dinar! Hi ha una gran activitat en aquesta hora del matí. La mestra és el punt de calma. Ella sempre té alguna cosa per fer: rentar, planxar, preparar el berenar, cosir, però participa amb interès en tot el què passa al seu voltant. Procura que la vida d’aquesta “família nombrosa” estigui plena d’estímuls i que hi regni un cert ordre. A vegades la conviden a viatjar amb ells, o a escoltar un conte que han preparat.

Devers les 10:30 és hora de recollir. La mestra és la primera que comença a posar en ordre les seves coses, i així, mitjançant el joc, tot torna al seu lloc: els cotxes a la cotxeria, el camió dels fems recull la brutor, les pepes se’n van a dormir, la roba plegada i planxada dins les cistelles, els animals a la granja,…

Tenim cançons per a tots els moments del dia. Cantar és la millor manera de conversar amb els infants. Quan cantem ens allunyem de nosaltres mateixos, la veu es fa neutral i ens obrim a la comunitat.

Amb una cançó reunim els nens, ens donem les mans i comença el moment del rotllo. Fins ara cadascú havia estat ocupat amb una o altra feina, sol o amb uns quants amics. Ara estem tots junts, preparats per cantar i ballar cançons adequades a cada estació de l’any. Com que cada dia, i durant unes quantes setmanes, es repeteixen els mateixos jocs i cançons, això permet que els nens coneguin un caramull de poemes, jocs i cançons.

I amb una cançó anem plegats cap a la taula del berenar. Cadascú seu al seu lloc, i esperem que tots hi siguin. Encenem una espelma, cantem un “bon dia” i mirem, ara si, qui ha vingut, saludant pel seu nom a cada nin. Fem un parell de jocs de dits, ens donem les mans i ens desitgem “bon profit”.

El berenar que hem preparat en començar el dia ja està a la taula. El repartim en els bols de ceràmica, servim la infusió en els tassons de vidre i esperem que tothom estigui servit abans de començar. Molt sovint és un gran moment de silenci, no perquè s’imposi, sinó perquè tots estan enfeinats i concentrats menjant. Cadascú menja segons la gana que té, i sempre hi ha suficient menjar pels que volen repetir. Un cop tots han acabat de beure i menjar, cadascú porta el seu bol a la pica de la cuina, va al bany, es renta les mans i va a posar-se les sabates.

És l’hora d’anar al jardí. Poder estar en un jardí és gairebé un dret fonamental dels nens. Un jardí amb amagatalls, amb arbres on enfilar-se, fruites per recollir i fer suc o confitura, amb arena per fer-hi castells i pastetes, amb roba que s’eixuga al sol; un jardí en el qual el joc es transforma constantment, mantenint un lligam amb la Natura i despertant en el nen sentiments d’amor i respecte amb l’entorn natural, mentre els adults fan les seves feines: sempre hi ha fulles i arena per escombrar! La mestra està a prop, però sense destorbar el joc infantil. Tenim el nostre “vestidor de pluja” amb botes d’aigua, calçons i jaquetes impermeables, que ens permeten sortir al jardí fins i tot quan plou!

Quina alegria aleshores recollir l’aigua amb la pala, saltar en els bassiots, fer rius, preparar sopes…

Amb la cançó de tornar cap a casa, comencem a recollir pales i galledes, netegem les sabates de pols i arena i ens prepararem per entrar de nou a l’escoleta per tal de contar el conte. Cada dia durant 3 o 4 setmanes contem el mateix conte, contat o en forma de teatret de titelles, cada dia igual. Els nens són ferotges si canvies una sola paraula o poses una coma de més en el relat!

El matí acaba amb el conte, que permet que el nen s’emporti en el seu interior tot un món d’imatges tendres i vives que embolcallaran la seva ànima fins l’endemà.

Hem vist doncs com el dia passa dividit en dues fases. Per una banda s’ofereixen estímuls a través d’una abundant oferta en materials de joc, sempre amb joguines senzilles i de materials nobles (fusta, copinyes, troncs, teles de seda i cotó,..) i també amb l’exemple de la mestra, que com una mare a casa, fa feines útils per la comunitat.

Dins d’aquest ventall d’activitats cada nen pot trobar, al seu temps i a la seva manera, allò que millor li convingui pel seu desenvolupament. Per una altra banda, trobem els moments dedicats a una activitat comunitària, com són els jocs de rotllo, el berenar i el conte.

L’alternança entre el joc lliure, tant a dins com a fora, i l’activitat comunitària són com una gran respiració quotidiana.

 

Deixa un comentari